COSES DE MESTRES

Els titelles i les seues genealogies VIII: Jaume Policarpo (1962)

Pel novembre de 1981 naix a Albaida un dels  grups  de titelles capdavanters  al  País Valencià,  a partir d’una companyia de teatre amateur que decideix experimentar amb els titelles. El constituïen els germans Jaume i Josep Policarpo i Vicent Vila, que més endavant va deixar la companyia. Entre les seues produccions cal destacar Moviscopi (1985), La cova del gran Banús (1986), Ferrabràs (1987), Pinotxo (1989), Aladí (1990), Quijote (1991), Jojo (1991), Ulisses (1992), El jardí de les delícies (1994), El…

0
Read More

Els titelles i les seues genealogies VII: Jim Henson (1936-1990)

El panorama del teatre de titelles i també el de la televisió, als Estats Units i al món, va canviar per complet amb l’arribada de Jim Henson. Atret des dels inicis pel món televisiu, Henson va aprendre des de la pràctica tota una sèrie de tècniques audiovisuals (per exemple enquadres i ús dels grans angulars) que podien ser molt efectives amb els titelles per tal de canviar-ne radicalment l’estètica. En la televisió local de Washington, on treballaven Jim i Jane…

0
Read More

Els titelles i les seues genealogies VI: Rosa Navarro (1960-2014)

En març de 2014 ens arribava la noticia del traspás de Rosa Navarro, que es va viure com una gran pèrdua en el món escènic valencià. De la inquietud pel món escènic i la seua formación com a actriu, va passar ben aviat a estimar i viure el món dels titelles. L’any 1989 va crear Lluerna Teatre junt a Josep Beltran: tots dos tenien ja en aquell moment una llarga experiència prèvia amb companyies com ara L’Entaulat o Teatrel·lo.  El …

0
Read More

Els titelles i les seues genealogies V: Josef Skupa (1892-1957)

Les actuals repúbliques Txeca i Eslovaca han estat un cas particularment fructífer en el món dels titelles contemporanis. En els orígens, Richard Teschner, qui havia creat a Praga el 1909 una companyia de marionetes, tot i que després es va traslladar a Alemanya. A partir d’una visita a Holanda el 1911, va descobrir la tradició javanesa del wayang (que era considerat en la metròpoli un entreteniment exòtic per a les classes altes). Això va ser tan determinant en la seua…

0
Read More

Els titelles i les seues genealogies IV: Stephen Kaplin (1957)

Sens dubte, Kaplin ha aportat una de les perspectives més interessant de les últimes dècades quant a l’estudi i la classificació dels titelles (i de la resta de performing objects): es tracta d’una visió innovadora que integra tant la distància entre el manipulador i l’objecte com la ratio, i inclou la imatge virtual com a tipus de titella. El punt de partida d’aquest esquema és la dinàmica titella/manipulador, i a partir d’ací l’especialista pretén elaborar un nou sistema de classificació…

0
Read More