abr. 13

Es muy frecuente asociar literatura infantil únicamente al género narrativo. Sin embargo, aunque el cuento es uno de los géneros directamente ligados a las primeras lecturas, no podemos dejar de lado otras configuraciones de la literatura, tal como veremos en esta propuesta destinada a alumnado del primer ciclo de Educación Primaria.

En cuanto a la poesía como género susceptible de ser trabajado en la escuela, Montserrat Fons destaca que algunas características como la musicalidad, el ritmo, la rima y la estructura la hacen especialmente atractiva para ser recitada:

Además, las imágenes plásticas que ofrece, en un lenguaje sintético, conciso y evocador, permiten que los niños, desde muy pequeños, se sientan atraídos por estas manifestaciones literarias. La poesía permite trabajar la lengua de manera lúdica, pero también permite desarrollar una mirada nueva al entorno, a la vida. Si nos situamos en el paradigma educativo en que se priorizan las actividades de mediación y de participación de los niños, en el ámbito de la poesía se pueden alternar actividades en el aula, como talleres de adivinanzas, con proyectos transversales como rutas literarias, que permiten relacionar textos poéticos con el entorno, ilustraciones de poesías para montar exposiciones que combinen muestras de lenguaje verbal e icónico y salidas para ver y gozar de espectáculos basados en textos poéticos (Fons, 2016: 62).

Gloria Fuertes

https://www.pinterest.es/pin/428616089509912789/

 

En esta ocasión trabajaremos sobre Nota Biográfica, un poema de Gloria Fuertes (1917-1998), desde una perspectiva feminista: incidiremos en elementos clave de la vida de la autora buscando la visibilización y la huida de los estereotipos, y aprovecharemos las ventajas que supone el tema y el uso del verso libre.

 

Gloria Fuertes nació en Madrid

a los dos días de edad,

pues fue muy laborioso el parto de mi madre

que si se descuida muere por vivirme.

A los tres años ya sabía leer

y a los seis ya sabía mis labores.

Yo era buena y delgada,

alta y algo enferma.

A los nueve años me pilló un carro

y a los catorce me pilló la guerra;

a los quince se murió mi madre,

se fue cuando más falta me hacía.

 

Aprendí a regatear en las tiendas

y a ir a los pueblos por zanahorias.

Por entonces empecé con los amores

-no digo nombres-,

gracias a eso, pude sobrellevar mi juventud de barrio.

Quise ir a la guerra, para pararla,

pero me detuvieron a mitad del camino.

Luego me salió una oficina,

donde trabajo como si fuera tonta

-pero Dios y el botones saben que no lo soy-.

 

Escribo por las noches

y voy al campo mucho.

Todos los míos han muerto hace años

y estoy más sola que yo misma.

He publicado versos en todos los calendarios,

escribo en un periódico de niños,

y quiero comprarme a plazos una flor natural

como las que le dan a Pemán algunas veces.

 

Consideramos muy interesante aunar el tratamiento del texto poético para primeros lectores con el relato autobiográfico, y apostar por la visibilización de una autora como Gloria Fuertes, de la cual se ha celebrado recientemente el centenario de su nacimiento. A partir de la lectura individual y en grupo del texto (puede proyectarse en pantalla o en la pizarra digital), realizaremos las siguientes actividades (la duración de las mismas y el tiempo total destinado a la propuesta deberá ser concretado en cada caso por la persona docente):

 

Actividad 1. La maestra mostrará la imagen y preguntará a la clase si alguien ha oído hablar de Gloria Fuertes. Es posible que algún niño o niña tenga en casa algún libro infantil de la autora; en cualquier caso la persona docente aprovechará para explicar a grandes trazos algún aspecto relevante de la misma. Es el momento de resolver dudas sobre léxico, sintaxis, etc. Igualmente podemos introducir el concepto de verso libre, y explicar en qué consiste, ligando esta idea a la propia vida de la autora, que vivió al margen de muchas convenciones sociales de su época.

 

Actividad 2. Con la ayuda del docente, se trabajarán por grupos las palabras y expresiones en negrita, a través de la investigación en Internet. Una vez concluido el proceso de recogida de información, se presentarán las conclusiones al grupo-clase:

  • A los tres años ya sabía leer / y a los seis ya sabía mis labores: se tratará de conocer cómo era la escuela de hace un siglo, de las diferencias con los procesos educativos actuales y sobre todo, las diferencias entre la educación de los niños y la de las niñas.
  • A los catorce me pilló la guerra: conocer de manera sucinta esta parte de la historia de nuestro país. Reflexionar sobre las dificultades de los niños y niñas en las guerras que actualmente existen en el mundo.
  • Empecé con los amores / -no digo nombres: buscar en la red las conexiones de estas palabras con algunas similares como “el amor que no se atreve a decir su nombre” (Oscar Wilde), “el amor oscuro” (Federico García Lorca) y con la histórica persecución, ridiculización e invisibilización de las relaciones no heterosexuales.
  • El botones: investigar sobre este desaparecido oficio, en qué consistía y quienes lo ejercían.
  • Pemán: buscar información sobre este autor y sobre su protagonismo en los libros escolares durante décadas.

 

Actividad 3. Para realizar esta actividad, dividiremos el poema en partes, y cada grupo dibujará de manera colaborativa una escena que represente un fragmento del mismo, con el fin de componer una especie de comic. También utilizaremos la técnica de Rodari (1973) llamada “viejos juegos”, que en realidad son diversas intervenciones sobre el poema: imprimirlo, recortar los versos y tratar de crear nuevas composiciones, rehacer cada estrofa cambiando las palabras y manteniendo la estructura, o, finalmente elaborar un poema en colaboración a partir de un primer verso, al que cada niño o niña van añadiendo uno más.

 

Actividad 4. Vamos a realizar nuestra propia Nota Autobiográfica. Para ello comenzaremos por pensar qué aspectos importantes de nuestra vida queremos hacer constar; luego, con la ayuda de la maestra, repasaremos las características principales de la poesía y, finalmente, haremos la composición. Esta actividad puede trabajarse también en grupo, y recurrir al dictado al adulto en caso de que sea necesario.

 

Referencias

Fons Esteve, Montserrat; Palou Sangrà, Juli (coords.) (2016). Didáctica de la lengua y la literatura en educación infantil. Madrid: Síntesis.

Lanseros, Raquel; Merino, Ana (2016). Poesía soy yo. Poetas en español del siglo XX (1886-1960). Madrid: Visor.

Rodari, Gianni (1973). Grammatica della fantasia. Turín: Giulio Enaudi [(2013, 9ª ed.) Gramática de la fantasía. Barcelona: Planeta].

 

 

 

 

febr. 20

Les vides són importants. Totes les vides són importants. Entendre aquesta obvietat és moltes voltes un fet revolucionari. És fer un pas endavant, alçar la mà contra tot allò que va en contra de les persones, de la seua llibertat, de la seua felicitat, de la seua autodeterminació. Totes les persones naixem diferents, però com a éssers humans, són moltes més les coses que ens uneixen que les que ens separen. Per això podem desenvolupar l’empatia, posar-nos en el lloc dels altres, teixir complicitats, fer xarxes d’estima i comprensió. Podem ser, en els àmbits en què treballem i vivim, l’esperança i el referent de moltes persones que se senten soles i en entorns hostils, podem reivindicar el dret a viure i estimar des d’allò que som i mostrar que és possible un altre món.

Sens dubte, es tracta d’una revolució. Una revolta en què la veu, la paraula, la mà que sosté la bandera de la resistència trans, ha de pertànyer a les persones trans. Darrere, donant-los suport sense restar-los agència i visibilitat, hem d’estar tots i totes els qui creiem que la seua lluita i la nostra canvien el món des dels detalls insignificants de cada dia fins a les decisions que arriben als parlaments i que ens canvien la vida i la fan més vivible.

Cada mort, cada suïcidi, és un fracàs nostre, del món, de les institucions, de l’educació. Assassinats socials que han de suscitar respostes i promoure canvis en profunditat. I tanmateix, quan veig a Alec, a Guillem, a Allan, a Carlos i a tants i tantes joves trans, la seua determinació, la seua alegria, trobe que =malgrat tot= estan canviant el món, que estan contribuint a generar un entorn més segur per a la joventut trans, unes condicions de vida molt diferents a les de les generacions anteriors i a les d’alguns companys i companyes encara avui dia: un espai on les persones puguen buscar la felicitat des d’allò que són.

El primer objectiu de tots els currículums escolars hauria de ser -amb lletres ben grans perquè no se li oblide a ningú- que els xiquets i les xiquetes aprenguen que som diferents i que la diferència ens enriqueix; que no hem de tindre por a les diferències, sinó a la ignorància. Que és possible construir societats diverses, habitades per cossos lliures que saben entendre’s, respectar-se, valorar-se i, en definitiva, que és possible un món on les vides =totes les vides- puguen ser viscudes amb dignitat.

febr. 07

Teresa de Laurentis -allà pels anys 80 del segle XX- va incloure la família, els mitjans de comunicació i l’escola en el que ella anomenava tecnologies del gènere o entorns en els quals es construeix aquest a través de mecanismes com ara la performativitat, com diria Judith Butler ja en la dècada dels 90: és a dir, mitjançant una sèrie d’actes repetits que els individus assumeixen com a propis a partir d’unes característiques biològiques determinades, i mitjançant l’exclusió d’aquells individus que no s’ajusten als patrons genèrics que són considerats adequats. Així doncs, en la institució escolar s’estableixen -ja des dels primers nivells- espais, narratives i rituals en què es produeix i es reprodueix el gènere en perspectiva binària, patriarcal i heteronormativa. Podríem afirmar fins i tot que es construeix bàsicament la masculinitat, i la resta (la feminitat i les masculinitats alternatives) es defineixen en contraposició a aquella.

Malgrat els canvis i les noves mentalitats que s’obrin pas en les societats i en el món educatiu, les imatges, els relats i moltes de les referències amb què es troba l’alumnat en seus primers anys d’escolarització continuen imposant pautes de conducta associades al sexe/gènere i determinades maneres de percebre el món, als altres i a un mateix: els xiquets segueixen sent socialitzats -per inèrcia i per tradició- per desenvolupar-se de manera activa en l’àmbit públic i per fugir de tot allò que els puga etiquetar com femenins o com no heterosexuals. Autors com ara Díez Gutiérrez (2015), consideren que aquest arquetip tradicional no està ni molt menys en declivi, sinó que es reforça i inspirarà la conducta dels futurs adolescents i joves que ara mateix habiten les aules d’educació infantil. Del que no hi ha dubte és que els centres de secundària i batxillerat es constitueixen en els llocs per excel·lència on es fa evident aquesta construcció de la masculinitat avui dia.

Són també molt il·lustratives, ja que se centren estrictament en l’educació infantil, les aportacions de Quaresma Silva i Bertuol (2015) en relació a les pedagogies de gènere a l’escola inicial, partint de les consideracions dels estudis culturals i dels estudis de gènere, i des de la idea d’aquest com a producte cultural. Una conclusió molt important de les autores, a partir de l’estudi del llenguatge, els discursos, els ambients, les relacions i els artefactes quotidians a l’escola infantil -a través dels quals es produeixen coneixements i per tant significats- és la necessitat de la formació docent i de la implicació en profunditat de les mestres.

A partir d’aquests elements, es fa evident la necessitat de transformar la realitat a través de la deconstrucció de tot allò que contribueix a mantindre-la (entorns, espais, relacions, contextos, discursos, textos, imatges…). L’altra part de la transformació haurà de vindre de la mà de nous models de masculinitat, i per a això serà fonamental de nou la selecció dels textos, discursos i imatges amb les quals -i a través de les quals- els xiquets i les xiquetes comencen a observar el món. Sens dubte, un repte històric per a les persones que es dediquen a educar.

 

Díez Gutiérrez, Enrique Javier (2015). “Códigos de masculinidad hegemónica en educación”, Revista Iberoamericana de Educación, núm. 68 https://rieoei.org/RIE/article/view/201

Quaresma Da Silva, Denise Regina; Bertuol, Bruna (2015). “Estás sempre chorando, tu é de açúcar? Pedagogias de gênero na educação infantil”, Revista Iberoamericana de Educación, núm. 68  https://rieoei.org/RIE/article/view/208

 

nov. 07
Per David Berliner, Antropòleg (la traducció és meua). 

Principi de la cura 
Substitueix la política de la competència per una ètica 
de la cura (de tu mateix i dels altres). La ciència va 
de coneixement col·laboratiu, i no és una massacre.

Principi d'incompleció
Reconeix que no ho has llegit tot, i que no pots 
debatre sobre tots els temes: aprén a dir "No en sé 
res jo, de Derrida. Potser algun dia el llegiré. O no".

Principi d'honestedat
Entrena't per a dir públicament: "No estic investigant 
res de nou en aquest moment, ni escrivint". Quan un 
col·lega et pregunte: "en què estàs treballant?", aprén 
a respondre “No ho sé. Estic ensenyant i això 
ja em demana una quantitat considerable de temps. 
No tinc res per a publicar en aquest moment".

Principi d'ironia 
Riu-te críticament de les mesurabilitats i dels altres trucs 
de les avaluacions neoliberals. Només serveixen per a 
reobrir dolorosament les teues ferides narcisistes. 

Principi d'humilitat
Tracta d'evitar tant com pugues els col·legues
tòxics que mai et pregunten qui ets, i només es 
dediquen a enumerar els propis assoliments acadèmics.

Si tot això no funciona, duplica la dosi i torna a intentar-ho. 

Font: 
https://www.academia.edu/34347273/How_to_get_rid_of_your_academic_fake-self 
maig 18

Una de les discussions més freqüents a la classe d’Iniciació a la lectura i l’escriptura té a veure amb el tipus de lletra amb què ensenyem a escriure (i a llegir), amb el moment d’introduir nous tipus de lletres, amb el valor que donem al que la xiqueta/xiquet ja sap… 

Aquest any hem comentat un article de Débora Kozak en què l’autora reflexiona sobre aquests i d’altres aspectes de l’entrada al món de l’escrit (com ara l’escriptura a través de dispositius). Més enllà d’estar o no d’acord en tot, o només amb algunes de les afirmacions, és molt interessant fer-nos preguntes, eixir de la zona de comfort en què tendim a instal·larnos i plantejar-nos l’ensenyament com una sèrie contínua d’interrogants que hem de respondre a cada moment, tot sabent que la següent pregunta ens espera en girar cada cantonada:

Punxa ací  per anar a l’article. Feliç lectura!

Coses de mestres