Enmig d’aquesta allau de dies per a commemorar tantes i tantes causes, potser aquest passa discretament per les nostres agendes. Sense celebracions, sense actes de suport, sense a penes ressò en les xarxes i en els mitjans…
Tanmateix, cada 27 de novembre recordem aquelles persones que treballen en el món de l’educació, les dones i els homes que, dins d’una aula, ajuden les xiquetes i els xiquets a construir els seus coneixements i a construir-se a si mateixos. Hores i hores dedicades a una professió complicada, sobretot perquè tenim a les nostres mans les vides i el futur del nostre alumnat, i perquè estem sotmesos a la constant hipervigilància i, sovint, a la incomprensió d’aquells que jutgen de manera agosarada i superficial la nostra tasca. Som, com diu la famosa cita, moltes persones xicotetes, en llocs xicotets, realitzant accions xicotetes que poden arribar a transformar el món. Eixa és la grandesa de l’ofici d’ensenyar.
Aquest post d’urgència vol recordar, recordar-nos, recordar-vos, a totes i a tots els mestres, i agrair el vostre pas per la nostra història personal. Recordar docents com Empar Granell, la dona de la classe sempre oberta, on podíem entrar i eixir lliurement, una gran metàfora del que ha de ser l’escola. Homenatjar a tots i totes les que, sovint en condicions ben difícils, no obliden per què van decidir un dia estudiar Magisteri. Recordar també la funció dels i de les mestres en la nostra història col·lectiva (en aquest any en què commemorem el 80 aniversari de la capitalitat de la II República a València, i els 150 anys de la creació de la primera Escola Normal de Magisteri).
I a banda de recordar i commemorar, també vull pensar en les persones que estan ara mateix formant-se per a ser mestres, perquè no decaiguen enmig dels temps convulsos que ens ha tocat viure en relació a l’ensenyament i a la llibertat. Tenim un ofici que ens fa grans: ser agents de canvi cap a una societat més justa, acompanyar els infants i proporcionar-los contextos d’aprenentatge, ajudar-los a conèixer el món i a esdevindre homes i dones lliures, intel·ligents, crítics i feliços. Endavant!
