Educació

Els titelles i les seues genealogies VI: Rosa Navarro (1960-2014)

En març de 2014 ens arribava la noticia del traspás de Rosa Navarro, que es va viure com una gran pèrdua en el món escènic valencià. De la inquietud pel món escènic i la seua formación com a actriu, va passar ben aviat a estimar i viure el món dels titelles. L’any 1989 va crear Lluerna Teatre junt a Josep Beltran: tots dos tenien ja en aquell moment una llarga experiència prèvia amb companyies com ara L’Entaulat o Teatrel·lo.  El …

0
Read More

Els titelles i les seues genealogies IV: Stephen Kaplin (1957)

Sens dubte, Kaplin ha aportat una de les perspectives més interessant de les últimes dècades quant a l’estudi i la classificació dels titelles (i de la resta de performing objects): es tracta d’una visió innovadora que integra tant la distància entre el manipulador i l’objecte com la ratio, i inclou la imatge virtual com a tipus de titella. El punt de partida d’aquest esquema és la dinàmica titella/manipulador, i a partir d’ací l’especialista pretén elaborar un nou sistema de classificació…

0
Read More

Els titelles i les seues genealogies III: Peter Schuman (1934)

El teatre de titelles del final del segle XX als Estats Units es va caracteritzar, d’una banda per la seua relació amb la televisió (amb Jim Henson com a figura reeixida), i d’altra pel vessant polític: en aquest segon àmbit hem de parlar indefugiblement de Peter Schuman i de Bread & Puppet. Schuman, que era escultor, va agrupar entorn de la companyia Bread & Puppet sobretot a músics sense cap formació com a titellaires, amb la finalitat d’iniciar un treball…

0
Read More

Els titelles i les seues genealogies I: Mane Bernardo (1913-1991)

L’artista argentina Mane Bernardo és un referent pel que fa a la reivindicació del titella i del seu ús escolar. Bernardo (1962) arrela els titelles en la part més profunda de l’ésser humà, a partir del fet que l’art dels ninots està present de manera universal des dels estadis més antics de l’evolució. La titellaire fonamenta en aquesta presència universal les possibilitats educatives i de coneixement de l’infant en diverses edats i en diferents contextos. A més a més una…

0
Read More

Educar en la diversidad: investigación y activismo en las aulas

Deborah Britzmann, en su imprescindible Is There a Queer Pedagogy? Or, Stop Reading Straight! (1995) manifestaba su intención de construir una pedagogía que rechazara las prácticas normales y las prácticas de normalidad, que relativizara las categorías identitarias –productoras de mismidad y otredad- y, en definitiva, que buscara “exceder las heridas del discurso para que todos los cuerpos importen”. Sin embargo la diversidad, a pesar de los avances realizados, sigue siendo la asignatura pendiente de nuestros sistemas educativos: así nos lo…

0
Read More