COSES DE MESTRES

Els titelles i les seues genealogies III: Peter Schuman (1934)

El teatre de titelles del final del segle XX als Estats Units es va caracteritzar, d’una banda per la seua relació amb la televisió (amb Jim Henson com a figura reeixida), i d’altra pel vessant polític: en aquest segon àmbit hem de parlar indefugiblement de Peter Schuman i de Bread & Puppet. Schuman, que era escultor, va agrupar entorn de la companyia Bread & Puppet sobretot a músics sense cap formació com a titellaires, amb la finalitat d’iniciar un treball…

0
Read More

Els titelles i les seues genealogies II: Empar Claramunt (1954-2021)

Empar Claramunt va iniciar la seua formació com a titellaire amb Maria Signorelli, i després va treballar amb Philippe Genty en l’Institut del Teatre de Barcelona i amb Peter Schuman en l’Institut Internationale de la Marionette de Charleville-Mézières; igualment, va realitzar cursos d’escritura i direcció escènica al càrrec de Margareta Nicolescu, Henry Jurkowski i Joan Baixas. Llicenciada en Filologia per la Universitat de València, va fer servir els titelles per a l’ensenyament de l’italià i tot seguit va crear el…

0
Read More

Els titelles i les seues genealogies I: Mane Bernardo (1913-1991)

L’artista argentina Mane Bernardo és un referent pel que fa a la reivindicació del titella i del seu ús escolar. Bernardo (1962) arrela els titelles en la part més profunda de l’ésser humà, a partir del fet que l’art dels ninots està present de manera universal des dels estadis més antics de l’evolució. La titellaire fonamenta en aquesta presència universal les possibilitats educatives i de coneixement de l’infant en diverses edats i en diferents contextos. A més a més una…

0
Read More

De titelles i història

La història dels titelles transcorre sobretot en les voreres dels grans esdeveniments culturals, al marge dels historiadors (fins i tot teatrals) i ignorada pels personatges que configuren els relats de les civilitzacions. Tanmateix, aquesta posició marginal no ha d’enganyar-nos: el titella, profundament arrelat al subconscient humà, s’ha reinventat una i altra vegada per tal de véncer les dinàmiques històriques que han tractat de mantenir-lo en la irrellevància i fins i tot de suprimir-lo. I és eixa capacitat de resiliència, l’obstinada…

0
Read More

Educar en la diversidad: investigación y activismo en las aulas

Deborah Britzmann, en su imprescindible Is There a Queer Pedagogy? Or, Stop Reading Straight! (1995) manifestaba su intención de construir una pedagogía que rechazara las prácticas normales y las prácticas de normalidad, que relativizara las categorías identitarias –productoras de mismidad y otredad- y, en definitiva, que buscara “exceder las heridas del discurso para que todos los cuerpos importen”. Sin embargo la diversidad, a pesar de los avances realizados, sigue siendo la asignatura pendiente de nuestros sistemas educativos: así nos lo…

0
Read More