gen. 28

Hem vist aquests dies com els discursos d’odi toquen a la porta de les nostres escoles, ara sota la disfresa del (mal) anomenat “pin parental”. Això ens podria fer mirar cap arrere i reflexionar sobre les causes del revifament d’aquests discursos i sobre la indiferència general amb què una bona part de la població afronta les notícies relacionades amb l’augment de les agressions a membres dels col·lectius més desfavorits (dones, immigrants, persones LGTBI), amb l’assetjament a activistes o a mestres, la persecució de les persones voluntàries que imparteixen formació o a treballadors de serveis al col·lectiu LGTBI, la retirada en algunes comunitats autònomes de disposicions que salven vides com són els protocols d’atenció a la infància trans* o la implantació -com hem dit- del veto parental… Com a educadores, ens han de preocupar necessàriament aquestes qüestions, perquè el que se’n ressenteix és un dret fonamental de les criatures com és el de ser educades en la diversitat i en la valoració d’aquesta com una característica bàsica de les societats humanes que, a més, ens enriqueix a totes i a tots.

Però aquesta (inevitable) preocupació no pot causar-nos ni acovardament ni defalliment en cap dels principis educatius que formen la base de l’escola plural, diversa i igualitària: de la mateixa manera que no podríem tolerar que en ple segle XXI ningú ens diguera que no hem d’ensenyar que totes les persones són iguals independentment de la seua llengua, cultura o color de pell, tampoc hem de cedir ni un mil·límetre a qui pretén que no ensenyem als xiquets i les xiquetes que les persones, les famílies, les formes d’estimar, són diverses i que cal cultivar el respecte i l’empatia.

I també hem de mantenir l’esperança en el treball que van fer moltes mestres abans de nosaltres i en el potencial transformador d’allò que fem cada dia. I sobretot, cal practicar la pedagogia: oferir –davant els discursos simplistes i exaltats- una visió raonada però ferma que desmunte amb dades tots els despropòsits del feixisme. I, finalment, hem cultivar els afectes, cuidar-nos mútuament: protegim-nos nosaltres, protegim la infància i la juventut, oferim-los espais segurs. No podem fer ni un pas enrere en la lluita quotidiana per una societat en la qual totes les vides puguen ser viscudes, i on l’escola no haja de ser mai més un infern per a ningú.

oct. 04

A les nostres escoles arriben alumnes molt diferents: des dels qui dominen les dues llengües oficials als qui no en coneixen cap; alguns són fills de nouvinguts que han nascut ja entre nosaltres, mentre que d’altres han arribat ara. Molts d’ells a penes han tingut experiència amb la llengua escrita (fins i tot alguns no en tenen tampoc de la llengua oral), i d’altres saben ja moltes coses del llenguatge escrit.

No sols parlem de diferències determinades per les experiències diverses i per les situacions familiars respectives; hi ha diferències en les capacitats i en el procés de maduració dels xiquets i xiquetes, diferències quant al llenguatge oral i el seu ús, diferències de valors culturals en relació a la cultura escrita i la cultura escolar, diferents models familiars, actituds diferents cap a l’adult i cap a l’aprenentatge, diferències en la motivació, en els estils d’aprenentatge, en l’adaptació emocional, etc.

De vegades, la diversitat ens espanta: cal aprendre a veure-la com un repte i com una font d’experiències educatives i vitals. Si sabem aprofitar aquest potencial, podem fer de l’escola un espai d’acollida i de tendresa. Si partim del pensament infantil, del món interior de les criatures, si tractem de veure el món com el veuen els qui són diferents a nosaltres, si cultivem l’empatia… podem produir en les nostres aules el canvi que la nostra societat necessita.

Us recomane dos materials que són dos tresors: el primer, la meravellosa adaptació en vídeo de Por cuatro esquinitas de nada, de Jérôme Ruillier realitzada per l’alumnat del CEIP El Espartidero (Saragossa). L’altre, un text imprescindible de Fani Grande en el seu blog El fémur de Eva. Parlem de supervivència, d’acollida, de vides que importen. Parlem de diversitat, d’humanitat i d’empatia.

Por cuatro esquinitas de nada

jul. 28

Dedicat a totes les persones que lluiten per una escola més diversa i més lliure. No passaran!

Les persones som diferents, des de diversos criteris (lingüístics, ètnics, culturals, religiosos, familiars, sexuals, físics…). Tanmateix, l’escola va ser creada en un context social molt determinat amb l’objectiu d’homogeneïtzar, és a dir, adaptar els xiquets i xiquetes a un model social dominant i transmetre aquest model.

Hem de recordar, però, que la diversitat és un fet, i que hem de posar tots els mitjans al nostre abast perquè aquesta no es convertisca en desigualtat i per aprofitar tot el potencial enriquidor que ens aporta el fet de ser diversxs. Per exemple, si realitzem les mateixes activitats al mateix temps per a tot l’alumnat, segurament estarem aprofundint en al desigualtat d’oportunitats, ja que aquesta manera d’actuar manté les desigualtats intactes, i les avaluacions ens confirmaran que les diferències d’origen tenen la desigualtat com a conseqüència.

Una qüestió important relacionada amb la diversitat és la dels materials: quan parlem de materials de l’entorn significatius per a l’alumnat, parlem de significació per a un grup de xiquetes i xiquets diversos, amb experiències de la vida diverses, amb famílies diverses… serà per a nosaltres un repte oferir-los materials no discriminatoris, significatius i que siguen realment motivadors per a cadascú i per a tota la classe: per exemple, el treball sobre textos reals de la vida de l’escola com poden ser els formularis i altra documentació semblant pot contribuir a crear hàbits de mirada crítica i a endinsar-nos en l’anàlisi del currículum ocult. No oblidem que el llenguatge crea realitat, amaga una part de la realitat i també pot disfressar-la. També la literatura infantil que atorga visibilitat la diversitat sexual, familiar i la identitat de gènere és una bona eina per a introduir-se en el món de la llengua escrita i la literatura des d’una perspectiva diversa tot acceptant i valorant de manera positiva aquestes diversitats com una forma més de la riquesa humana (Marrero, 2016; Coll-Planas, 2016).

Propostes per a treballar a l’escola en perspectiva diversa les trobem en Platero Méndez (2014), i Sánchez Sáinz, Penna Tosso i De la Rosa Rodríguez (2016), entre d’altres. Fins i tot comencen a haver-hi materials en valencià pensants per a infants que s’inicien a la lectura i a l’escriptura com ara El viatge de Flop i d’altres webs de recursos. En definitiva, la diversitat de qualsevol tipus en l’alumnat no ha de ser un obstacle: al contrari, pot convertir-se en aliada per a crear situacions d’aprenentatge de la llengua i la literatura si la fem servir per a mirar els discursos en perspectiva crítica, per a fer-nos preguntes i per a estimular la discussió i la reflexió.

 

Coll-Planas, G.; Vidal, M. (2016). Dibujando el género. Madrid: Egales.

Marrero, R. (2016). El bebé verde. Barcelona: Lunwerg.

Platero, R. L. (2014). Trans*exualidades, acompañamiento, factores de salud y recursos educativos. Barcelona: Bellaterra.

Sánchez Sáiz, M.; Penna Tosso, M.; De la Rosa Rodríguez, B. (2016). Somos como somos. Deconstruyendo y transformando la escuela. Madrid. Catarata.

abr. 19

Fa uns mesos es va publicar aquest volum, en què hem col·laborat algunes companyes de la Facultat de Magisteri, que pretén ser una ajuda als professionals de l’educació que sovint ens pregunten com treballar a l’aula en perspectiva de gènere en les diverses àrees de coneixement. A través dels diversos capítols trobem literatura diversa sobre el tema, reflexions ben interessants i aplicacions didàctiques per a les aules de tots els nivells educatius. Sens dubte aquest recurs és una bona notícia per a totes aquelles persones que treballen cada dia en els centres d’ensenyament per una societat més justa, més equitativa i més lliure.

La meua aportació s’anomena “Género y diversidad en la literatura infantil: los mundos de ficción como espacio para educar en la igualdad” (pp. 191-224). Ací pots llegir la ressenya que ens ha publicat la revista UNES – Universidad, Escuela y Sociedad:

https://www.revistaunes.com/index.php/revistaunes

 

Raussell, E.; Talavera, M. (coords.) (2018) Género y didácticas. Una mirada crítica, una aproximación práctica. València: Tirant lo Blanch.

febr. 05

Amb data de 4 de febrer de 2019, la Universitat de València ha aprovat EDi (Educació i Diversitat LGTBIQ+) com a nou grup dins de les estructures d’investigació universitàries.

Des de fa dècades, les universitats han incorporat estructures de docència i investigació relacionades amb la diversitat afectivosexual i la identitat de gènere. Aquesta tendència ben aviat va ultrapassar el món anglosaxó i va arribar a altres entorns culturals, com ara Europa i Llatinoamèrica. El grup Educació i Diversitat LGTBIQ+ (EDi) pretén omplir un buit quant a estructures d’aquest tipus en la UV, en concret en l’àmbit educatiu, i, d’altra banda, es crea amb la intenció de ser un àmbit interdisciplinari d’investigació per a diverses persones que tenen en comú la preocupació pel món educatiu i la urgència de treballar (des de la investigació i la pràctica) per una escola més justa i més lliure, en la qual es reflestisca i es valore la diversitat present en les societats.

El grup visibilitza els treballs de recerca dels seus 15 membres, que pertanyen a sis universitats. No podem més que alegrar-nos d’aquest esdeveniment, que sens dubte ens ajudarà en les nostres tasques de recerca al servei d’un món més just i igualitari.

Twitter @GrupEDiUV

Facebook @GrupEDiUV